|
La Montserrat va néixer a Barcelona, va iniciar els seus estudis musicals a l’Escola de Música de la seva ciutat quan tenia onze anys. Va
estudiar cant amb Cèsar Puente, després ho va fer al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb Maria Ángeles Sarroca, finalitzà el grau superior de cant amb la més alta qualificació
i Premi d’honor.
Com a cantant solista ha realitzat nombrosos concerts per Catalunya, les Illes Balears, València, Granada, el Sud de França, Còrsega i Anglaterra.
Va obtindre el Tercer Premi del Concurs Internacional de cant “Germans Pla” l’any 2002 Balaguer, va guanyar el concurs de cant Mirna Lacambra l’any 2003 i va accedir a l’Escola d’òpera de Sabadell,
debutant amb el paper de Lucia a l’òpera “Lucia di Lammermoor “de G. Donizetti.
Una de les seves darreres actuacions, de gran repercussió mediàtica, ha estat l’ òpera de Carlos Santos “ La meua filla sóc jo”. Ha treballat amb “La fura dels baus”.
En el 43 concurs Internacional de cant Francesc Viñas, guanya el premi a la millor promesa espanyola, concedit pel grup de liceistes del 4ª i 5e pisos.
La Montserrat Melero es presenta com una jove promesa de la qual de ben segur sentirem a parlar.
Més Seriós
Et van assenyalar com a promesa de l’opera; quin significat té per a tu aquesta nominació ? Per mi a significat molt; sempre recordaré aquell dia encare proper, al Gran Teatre del
Liceu, cantant per primera vegada al concert de la entrega de premis.
Què et va portar al món de l’opera, potser una formació inicial en algun instrument, el cant quan eres
petita o tens aquell do que molts humans tenen de cert presagi sobre si mateixos i sabies que t’hi volies dedicar des d’un bon principi? Vaig començar tocant el piano, però era
una d’aquelles nenes que sempre cantava a festes familiars i a l´escola; un dia algú entés li va dir a la meva mare que tenia bona veu per fer cant clàssic, i així va començar tot.
Quin autor voldries interpretar i per què ? La història de la música ha deixat grans
tresors escrits per grans músics, tinc obres preferides que són més adients per la meva veu, però es difícil decantar-se.
Quin futur veus a la teva carrera, és un món difícil si no tens bons padrins ? Amb el
futur s´ha de ser positiu, com en qualsevol altra professió; si treballes força obtens els fruits. No he tingut padrins i no em puc queixar, ara per ara visc de cantar i és una sort treballar en allò
que t’agrada.
Qui és per a tu Claudio Monteverdi?; creus que estem el suficientment preparats, la gent en general, tenim
una base que ens fa comprendre disciplines com l’opera o fins i tot com el teatre, o ni tals sols ens ho plantegem ? Monteverdi és el pare de l´òpera; la seva primera creació,”
Orfeo” (1607), és veritat que està molt lluny de l´època que vivim ara, però no s´ha d´estar preparat per comprendre l´òpera en general, només s´ha de voler escoltarla, hi han històrias increïbles
als llibrets de les òperes, històries que impliquen els sentiments; com l´amor que afortunadament encara no ha passat de moda.
Has treballat amb algun erudit ? Depèn del que vulguis entendre per erudit; he treballat
amb músics que potser no son tant coneguts per la gent, però que a mi m´han semblat genis.
Tens admiració per algun cantant en concret ?
I tant... Maria Callas, Edita Gruberova, Placido Domingo, Alfredo Craus, Josep Carreras, entre altres.
T’agradaria assemblar-te amb alguna cantant coneguda ? De moment no.
L’ opera primitiva va arrastrar una existència precària fins arribar al segle XVII, en principi era
considerada una forma literària on la música era un element accidental , creus que pot existir l’òpera en format literari sense la música o no poden anar separades ? No poden anar
mai separades, i està clar que sense la música no seria òpera.
Més íntim Quin sentiment et desperta sentir cantar a d’altres artistes, ho pots descriure ? Dons si canten bé m’agrada sentir-los, però mai dic la meva opinió
d´altres companys.
Creus que un artista té menys vida privada que la resta d’humans, que li cal més sacrifici o hi ha temps per a tot ?
En el meu gremi em sembla que aixó no es pateix tant.
L’ èmfasi pel text verbal té les seves arrels en el Renaixement, que ressuscita el món antic i li atorga
poders màgics a la música; creus que la música pot ajudar als humans a ser una mica més feliços ? I tant, ajuda sobretot a l´ànima, i està comprovat que ajuda a moltes persones que
pasen per enfermetats.
|